La Rotonda (torre Andreu)

Els arquitectes

Adolf Ruiz i Casamitjana

Barcelona, 1869-1937

Arquitecte, formarà part del moviment artístic del modernisme català influenciat, en bona mesura, pel també arquitecte i propulsor d’aquest estil, Lluís Domènech i Montaner.

Adolf Ruiz es titula l’any 1893 (Lluís Domènech ho feia l’any 1873) i treballarà com a contractista i arquitecte adjunt a l’Ajuntament de Badalona, ciutat on deixarà un important llegat arquitectònic com l’Escola del Treball o l’Escola Lola Anglada.

A l’agost de 1906, malauradament, va morir la seva filla Maria del Rosari.

Al desembre de 1911, trasllada el seu despatx d’arquitectes al carrer d’Ausiàs March. 

 

D’ entre les seves obres destaquen:

A Argentona:

Torre Ruiz (1904), c. Mare de Déu de la Salut, 18.

A Badalona:

Escola del Treball (1924-1925), actual Conservatori, c. Pare Claret, 2.

Grup escolar Ventós Mir (1924), ptge. Ventós Mir, 21.

Escola Lola Anglada (1926), barri de Canyadó.

A Barcelona:

Casa de la marquesa de la Vall de Ribes (1888), c. Diputació, 309.

Casa Llorenç Armengol (1899), Rambla de Catalunya, 125.

Torre Joaquim Pujol (1900), Pça. Josepets (enderrocada).

Casa Eusebi Castells (1905), c. Bruc, 36-38 amb c. Casp, 38.

Casa Llosas (1901-1909), c. Girona, 120.

Casa Llorenç Camprubí (1901), c. Casp, 22.

Habitatges al c. Balmes, 158-160 (1904).

Casa Jacinta Ruiz (1904-1909), c. Girona 54.

Cases Ruiz (1907), c. Còrsega, 215-217 i c. Provença, 188-190.

Casa Rafel (1911), c. Enric Granados, 121.

Torre Andreu «La Rotonda» (1906-1918), Passeig Sant. Gervasi, 51.

Casa Manuel Garcia (1926), Ronda Sant Pere, 29

Enric Sagnier i Villavecchia

Barcelona, 1858 – 1931

Enric Sagnier és un dels arquitectes més prolífics, també emmarcat dins l’estil arquitectònic del modernisme català, amb uns 450 edificis construïts entre els anys 1881 i 1938; principalment, a Barcelona, on en trobem més de 300.

Obtindrà el títol d’arquitecte el 1882 i, ja per aquells anys, treballarà com a ajudant de Francesc de P. Villar a les obres de la basílica de Montserrat.

Malgrat no ser un dels arquitectes capdavanters del modernisme com ja ho eren en aquell temps Domènech o el mateix Gaudí, Enric Sagnier projectarà unes construccions realment singulars i diverses, entre les quals trobem escoles, cases particulars, hospitals, hotels, oficines, etc., seguint un estil modernista, però amb una clara tendència classicista.

D’entre les seves obres més emblemàtiques, sens dubte el temple expiatori del Tibidabo i el Palau de Justícia.

 

Resum biogràfic:                    

1886: Rep, amb Josep Domènech i Estapà, l’encàrrec de projectar el nou Palau de Justícia de Barcelona. Les obres, que comencen l’any següent, es prolonguen fins al 1911.

1890: Rep l’encàrrec de la Nova Duana de Barcelona. El projecte inicial és presentat el 1895 i les obres comencen el 1896; seran acabades el 1902.

1893: És un dels cofundadors del Cercle Artístic de Sant Lluc, amb els germans Josep i Joan Llimona, Antoni Utrillo, Alexandre de Riquer i altres. L’any 1903 en serà nomenat president.

1900: És proposat com a president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, però no arriba a prendre possessió del càrrec.

1902: La casa construïda per a Emili Juncadella obté el premi d’arquitectura concedit per l’Ajuntament de Barcelona per als edificis acabats l’any 1901.

1902: Es posa la primera pedra del temple del Tibidabo, la construcció del qual es perllongarà fins a la seva mort, i que serà acabat el 1961 pel seu fill Josep M. Sagnier.

1903: Elegit diputat provincial en representació del Comitè de Defensa Social.

1903: Arquitecte de la comunitat benedictina de Montserrat, càrrec que ocupa fins a 1915.

1911: Ingressa a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

1913: Membre fundador de la societat cívica La Ciutat Jardí.

1913: La confiteria de Guillem Llibre, situada a la plaça de Catalunya, rep el premi de l’ajuntament en la categoria d’establiments acabats el 1912.

1915: Rep el premi en l’apartat d’establiments inaugurats el 1913 per la sastreria de Pere Comas.

1916: Participa al II Saló Nacional d’Arquitectura celebrat a Barcelona.

1918: El Grup Benèfic de la Junta de Protecció de Menors, situat al Poblenou, mereix el premi anual d’arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona en la convocatòria de 1916.

1918: Projecte l’ampliació de l’edifici de la Rotonda, per encàrrec de l’empresari farmacèutic Salvador Andreu. L’edifici serà l’Hotel Metropolitan.

1920: En el veredicte relatiu als edificis acabats el 1917, es concedeix a Enric Sagnier un premi extraordinari per la construcció del Casal de l’Estalvi, seu central de la Caixa de Pensions. Aquest tercer guardó en el certamen municipal el fa mereixedor d’una medalla d’or que, teòricament, el deixa fora de concurs.

1921: En el concurs d’arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona, es concedeix el premi en la categoria de xalets a dues construccions projectades per Sagnier: la casa per a Ignasi Coll, situada a l’avinguda del Tibidabo (acabada el 1918), i el xalet de Lluís Rocamora (obra finalitzada el 1919).

1923: El papa Pius XI li concedeix el títol pontifici de marquès de Sagnier.

1924: Designat diputat provincial d’Obres Públiques, càrrec que ocupa fins al 1927.

1924: Vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins al 1926. En dirigeix la instal·lació de la biblioteca.

1925: Forma part del jurat que elegeix el projecte del palau central (actual Palau Nacional) al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona.

1927: Juntament amb Bonaventura Bassegoda, passa a ocupar el càrrec d’arquitecte de la catedral de Barcelona.

 

Els seus jardins:

Els jardins d’Enric Sagnier, al carrer de Brusi, 51-56, rodegen el centre cívic Casa Sagnier, antiga torre d’estiueig de la família. Avui són un homenatge a l’home i a l’arquitecte que tant va ser estimat per una part de la burgesia barcelonina com criticat pels seus propis col·legues.