Hotel 1898

Cronologia

2a meitat del segle XV

Annexos de l’església de Betlem.

S. XVI (1543-1544)

Col·legi fundat per la congregació jesuïta.

1767

El rei Carles III cedeix aquest espai a la diòcesi de Barcelona mitjançant una Cèdula Reial atorgada l'any 1769. A partir d'aquest moment, el seminari conciliar ocupa les instal·lacions de l'antic col·legi jesuïta.

S. XIX

El bisbat de Barcelona ostenta la possessió d'aquestes dependències fins a la segona meitat del segle XIX, moment en què la Junta Revolucionària de la ciutat s'apropia de l'edifici.

1868

La major part de les instal·lacions passen a mans de la Diputació Provincial, excepte els annexos situats al carrer de Xuclà, que seran subhastats públicament.

1872-1875

El bisbat reclama la seva propietat en virtut del concordat de l'any 1860, que havia declarat els seminaris conciliars com a béns eclesiàstics exempts dels processos de desamortització. Dues Reals Ordres decretaran la restauració de la propietat diocesana. 

1876

Un cop recuperada la propietat de les dependències de la diòcesi, el bisbat sol·licita a l'Estat autorització per vendre-les amb l'objectiu de traslladar el seminari a l'Eixample.

1877

Josep Maria Galí compra la major part del conjunt excepte l'espai situat a tocar de la capçalera de l'església de Betlem, que restà encara uns anys a mans del bisbat. Galí sol·licita permís a les autoritats municipals per enderrocar l'antic seminari i segregar-lo en parcel·les independents.

1879

La part més oriental del solar, és a dir, la més propera a l'església de Betlem, és adquirida per la família López i López, marquesos de Comilles i propietaris de la Compañia Trasatlántica Española (CTE).

1880

L’apoderat de la família López i López, Josep Alzina, sol·licita permís per edificar una casa en l’únic solar que queda per construir, a la rambla dels Estudis. L’arquitecte Josep Oriol Mestres serà el responsable d’aixecar l’edifici, que serà la seu social de la Compañia Trasatlántica Española (CTE).

1929

Els germans Satrústegui -hereus i successors de la família López- van vendre la propietat de l'edifici a la Compañía General de Tabacos de Filipinas, que, a partir d'aquest moment, fixarà en l'immoble la seva seu social. Uns mesos més tard, la companyia lloga els soterranis, la planta baixa i els entresòls de la finca a la Sociedad Anónima del Banco Hispano Colonial per un període de 25 anys.

1932

Incendi dels magatzems El Siglo, que afecta el volum de l’edifici.

1935

L’edifici adquireix la seva fesomia actual, arran de l'incendi dels magatzems. La desaparició d'aquest volum edificat comporta una important remodelació urbanística i arquitectònica del sector.

1945

S'instal·len al pis principal les oficines del Ferrocarril de Alcántara a Lorca.

1954

La societat Productos Electrolíticos s'instal·la en un dels entresòls, on porta a terme les reformes necessàries per a adaptar l'espai a la seva activitat.

1958

Reforma del pati principal de l'edifici, que substitueix el lluernari dissenyat per Oriol Mestres per la claraboia visible actualment.

1960

Instal·lació de les oficines del Banco de Santander a la planta baixa de l'immoble. L'arquitecte responsable del projecte fou Miquel Ponsetí.

1992

La Compañía General de Tabacos de Filipinas ven l’edifici per 3.500 milions de pessetes a la companyia estatal Tabacalera, amb la qual signa un contracte que inclou el lloguer de l’edifici per dos anys i mig amb dret a compra durant aquest període.

1998

El Grup Núñez i Navarro compra l’edifici a la companyia Tabacalera per un import de 1.800 milions de pessetes i amb l’objectiu de convertir-lo en un hotel de luxe.

2003

S’inicien les obres de restauració de l’edifici històric, que duraran dos anys.

2005

Al mes de setembre, s’inaugura l’Hotel 1898, de quatre estrelles, amb 171 habitacions dobles, incloent-hi sis suites.