Hotel Granvia

FITXA TÈCNICA

  • Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 642.
  • Denominació: Hotel Granvia
  • Autor: Jeroni Granell i Mundet.
  • Època: 1870-1873. 1935 (reforma).
  • Estil: Eclèctic. Neoclàssic.
  • Ús original: Residencial i hotel.
  • Ús actual: Hotel.
  • Rehabilitació: 2013.

HISTÒRIA DE L’EDIFICI I DELS SEUS USOS

Per parlar de l’origen del palauet de la família Serra-Chopitea, avui dia Hotel Granvia, hem de fer referència obligada a l’origen del carrer de la Gran Via de les Corts Catalanes, on està ubicat.

L’Eixample i el Quadrat d’Or

Aquesta cruïlla adquiria en el projecte un protagonisme centralitzador, ja que pretenia desplaçar el centre de la ciutat cap al nord.

En plena febre d’or i al llarg de la segona meitat del segle XIX, tindrà lloc el gran projecte urbanístic, si no el més important a Barcelona, que es coneix amb el nom del pla Cerdà. L’urbanista i arquitecte Ildefons Cerdà projectarà un nou barri per a la ciutat, responent a una necessitat urgent de modernitzar i millorar la qualitat de vida dels barcelonins. Però varen ser els grans prohoms de la burgesia els que començaren a invertir el seu capital en la construcció de nous edificis i palaus que es convertirien en les seves residències i en habitatges de lloguer per a la nova classe social.

Neixen així dues amples vies diagonals –la Diagonal i la Meridiana–, que, en la seva intersecció, formaven una cruïlla, travessada, també, pel més ample dels carrers, el que seria batejat amb el nom de Gran Via de les Corts Catalanes. Aquesta cruïlla adquiria en el projecte un protagonisme centralitzador, ja que pretenia desplaçar el centre de la ciutat cap al nord, desafiant la importància real i històrica de la ciutat vella cap al nou Quadrat d’Or.

El Quadrat d'Or és la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del passeig de Gràcia i delimitada pel carrer Aribau a l'esquerra i pel passeig de Sant Joan a la dreta, limitat per la Diagonal en la part superior i la ronda de Sant Pere per la inferior. 

 

El palauet dels Serra-Chopitea

Serà al 1870 quan el matrimoni Josep Maria Serra i Dorotea de Chopitea encarreguin al mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet la construcció d’un palau senyorial.

Serà al 1870 quan el matrimoni Josep Maria Serra i Dorotea de Chopitea encarreguin al mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet la construcció d’un palau senyorial al nou Eixample de Barcelona; concretament, a la Gran Via de les Corts Catalanes, just a tocar del passeig de Gràcia.

Al 1873 el matrimoni i les sis filles s’hi traslladaran a viure.

Anys més tard, el palauet es ven, i, al 1935, s’hi inaugura l’Hotel Granvia, després d’una reforma integral de l’edifici en la qual se’n varen respectar la façana, l’escalinata principal i un dels grans salons. Ja en aquell moment, es va convertir en un hotel de referència, als salons del qual se celebraven reunions, balls i festes dels socis del Reial Cercle Artístic de Barcelona o del Gran Teatre del Liceu. Entre els seus clients habituals, s’hi allotjaven actors, polítics i personatges de l’alta societat catalana, espanyola i mundial.

L’Hotel Granvia

L’Hotel Granvia ha servit d’escenari a nombroses pel·lícules, sèries de televisió i reportatges fotogràfics per a revistes de moda.

Finalment, al 1986, el Grup Núñez i Navarro compra l’hotel amb l’objectiu de renovar-lo i convertir-lo en un hotel modern i de luxe, amb 53 habitacions i amb una terrassa-jardí de 500 m2. S’hi inicien les obres de rehabilitació a l’octubre del 2012 i hi finalitzen al maig del 2013.

Amb una desena de propostes a la ciutat comtal a dia d’avui, Núñez i Navarro Hotels va inaugurar els primers equipaments entre els anys 70 i 90, i va iniciar, així, una trajectòria empresarial llarga i fructífera. Als 70 van obrir camí els dos primers (l’EuroPark i el llavors Núñez Urgell), i, als 90, el Paral·lel i el mateix Granvia, el quart del grup en aquell moment.

Per la seva espectacular arquitectura i, sobretot, per la decoració exquisida i elegant, l’Hotel Granvia ha servit d’escenari a nombroses pel·lícules, sèries de televisió i reportatges fotogràfics per a revistes de moda. En destaquen, especialment, les sessions del prestigiós fotògraf Outumuro. 

Més Informació
  1. Article La Vanguardia, 31 de gener de 1928.
  2. Ramon Alberdi Alberdi, “Dorotea de Chopitea i Villota: construir una ciudad para todos”. Barcelona, Fundación Edebé, 2009.
  3. Amadeo Burdeos, 1962: “Una dama barcelonesa del ochocientos. La sierva de Dios doña Dorotea de Chopitea, viuda de Serra”. Barcelona: Librería Salesiana.