La Rotonda (torre Andreu)

EL PROMOTOR: SALVADOR ANDREU I GRAU

El farmacèutic

L’any 1866 va obrir la primera farmàcia moderna a Barcelona.

Salvador Andreu i Grau (Barcelona, 1841- Barcelona, 1928) va ser un empresari de la indústria farmacèutica, promotor immobiliari i filantrop, conegut, popularment, com a l’inventor de les famoses pastilles per a la tos del doctor Andreu. Casat amb Carmen Miralles i Galup, tingueren sis fills.

Doctor en Farmàcia, l’any 1866 va obrir la primera farmàcia moderna a Barcelona, a la baixada de la Presó, en ple barri Gòtic, incorporant un concepte totalment innovador pel que feia a la publicitat dels seus productes als aparadors de la farmàcia. 

Home visionari en la seva època, el doctor Andreu va anar incorporant noves tècniques comercials i organitzatives que van fer que el 1868 convertís en laboratori aquella primera farmàcia i comencés a fabricar i a vendre la seva Pasta Pectoral, les que serien les pastilles per a l’asma i per a la tos més famoses: les pastilles del Dr. Andreu. 

A la dècada dels anys 80 del segle XIX, l’èxit de la seva farmacèutica li va permetre traslladar-se a la rambla de Sant Josep i obrir una nova farmàcia més moderna i innovadora. Serà el moment, també, de l’exportació, tant a Espanya com a ultramar, gràcies, com hem dit, a les avançades estratègies de publicitat que va utilitzar. El seu prestigi i els dels seus productes li va valdre, anys més tard, el càrrec de president honorari dels col·legis farmacèutics de tot Espanya.   

A títol d’exemple, fem una breu cronologia dels laboratoris des de finals del segle XIX fins a principis del segle XX: (segons l’arxiu històric de Doctor Andreu Laboratorios):

  • 1876: Llançament  dels  Papeles Azoados Antiasmáticos i dels Cigarrillos Balsámicos, que actualment encara es troben a la venda. 
  • 1879: La Pasta Pectoral, els  Papeles Azoados i els Cigarrillos Antiasmáticos es venen a França, Itàlia i Portugal. 
  • 1880: S’inicien les exportacions a ultramar. Un capità de vaixell mercant introdueix amb èxit les pastilles del Dr. Andreu a l’Argentina.
  • 1882: El local de la farmàcia de la baixada de la Presó ha quedat petit per atendre la fabricació d’especialitats i preparats galènics, i el Dr. Andreu obrirà una nova farmàcia al pla de la Boqueria.
  • 1898: Els preparats Andreu es venen a Lisboa, Manila, l’Havana, Lima, Puerto Rico i Buenos Aires.
  • 1900: Comença la fabricació dels preparats de la firma a l’estranger, principalment a Buenos Aires.
  • 1910: Introducció de maquinària especial per a la fabricació continua de Papeles Azoados.
  • 1919: Inauguració de la primera part del nou laboratori de Barcelona a Sant Gervasi.
  • 1929: Exhibició dels Productes i Especialitats Andreu al Pavelló de la Química de l’Exposició Internacional de Barcelona.
  • 1936: Primera síntesi de sulfanilamida als Laboratoris Andreu. S’inauguren els nous Laboratoris Andreu a Mèxic, als quals seguiran els de Xile, el Perú i l’Uruguai.

L’empresa familiar va ser continuada pels seus descendents, però l’any 1987 els laboratoris es vendran a l’empresa química Cros (més tard Ercros), que, un any més tard, els vendran al grup suís Hoffmann-La Roche.

El promotor immobiliari

Però Salvador Andreu també va ser un home de negocis. En plena expansió urbanística de l’Eixample barceloní, i en plena efervescència de la Febre d’Or, ell, com altres prohoms d’aquella burgesia treballadora i adinerada, invertirà part de la seva fortuna en negocis urbanístics. Des de la participació en la reconstrucció del Liceu fins a l’adquisició de finques, Andreu va acabar essent propietari d’un centenar d’immobles i president de l’Associació de Propietaris de l’Esquerra de l’Eixample. 

Però, probablement, el negoci més ambiciós en aquest sector serà quan, a principis del segle XX, s’associa al grup financer Arnús-Garí (amb Romà Macaya, Teodor Roviralta, Ròmul Bosch, Manuel Arnús, etc.) per crear la primera promotora immobiliària, El Tibidabo S.A., que, des dels seus inicis, seran els promotors de la urbanització dels barris de la part alta de Barcelona. Encara que els principals projectes de la promotora eren a la muntanya del Tibidabo, es varen millorar els accessos a la muntanya i s’hi va crear el parc d’atraccions, així com també nombrosos restaurants, hotels, sales de festes i sales d’exposicions. Un projecte molt ambiciós que va convertir la zona alta de la ciutat en un dels llocs preferits d’esbarjo i de segones residències de la burgesia barcelonina.

Per aquest motiu, anys més tard, Barcelona li rendirà homenatge posant el seu nom a la plaça del peu del funicular del Tibidabo.